Dijous 20 d’Agost: Arribada a Boston. Resum de l'estança

El primer dia vam arribar a Boston i ens va venir a buscar una amiga nostra i la seva filla que es deien Anna i Nina.
Un altre dia vam anar a sopar a casa d’una amiga meva que es deia Sofia i m’ho vaig passar molt be.
Un dia vaig anar a la meva escola i vaig veure la meva profe que es deia Adriana i vam anar a veure totes les classes i el patis.
També vam anar a veure la meva casa que vaig viure quan era petita, estava a Newton, al costat de Boston i vaig veure que estava molt vella i que tenia un parc molt xulo davant. Vam anar a trucar el timbre de la casa pero no van obrir...
Hem visitat molts amics meus i dels pares i hem fet un munt de sopars i barbacoes! Al final ja estàvem una mica cansats.

Dimarts 18 d’Agost: SAN DIEGO (Sea World i trobada amb Mariachis)

Vam anar a un lloc semvlant a un ZOO que es deia sea word i nomes era de animals acuatics i a las 10.30 ens van fer ua visita guiada. Vam veura pinguins, flamencs, taurons petits i ens anaven ensanyar dofins petits pero al final no els vam poder veure i jo em vaig enfadar molt. Despres vam anar a dinar i a veure l’espectacle de orcas i ens van explicar la orca Ulises de Barcelona la van portar a aquet tipus de ZOO i encara viu.

A la nit els pares van anar a sopar amb uns amics mexicans que van conèixer a Boston. Eren molt simpàtics i ho vam passar molt bé.

Dimecres 19 d’ Agost: SAN DIEGO (Coronado, Balboa Park, Old San Diego, Harbor)

pendent de redacció (work in progress)

Dilluns 17 d’Agost: SAN DIEGO (La Jolla and Loma Point)

pendent de redacció (work in progress)

Dissabte 15 d’Agost-Diumenge 16 d’Agost: ROUTE 66: KAYENTA-KINGMAN-NEEDLES-SAN DIEGO

La famosa Ruta #66, amb la que havíem somiat molts de nosaltres des de joves, és com la nacional II al seu pas per Cervera (diria Vilassar però el van espatllar ja fa anys...). A diferència d’altres llocs dels USA no té res de trampa ni cartró, l’atmosfera és cutre i Made in America anys ’60. Encara es poden veure molts cotxes antics “rovellats” (com diu el Max) en els marges, cases abandonades....però el paisatge i l’atmosfera valen molt la pena. És realment un camí especial, molt diferent a la resta de highways i carreteres, i és precisamnet aquest el motiu de la seva existència. Els “family restaurants” abunden amb aquells menus de 3,000 Kcal per plat: teniu un exemple de les seves conseqüències en una foto adjunta amb camarera estilitzada. El que sí sorprén és que es tracta d’una carretera molt poc transitada sinó és per un parell de cotxes de turistes i alguns moteros, pero res excesiu per serun “mite” i estar al mes d’Agost (dóna la impressió que els americans passen bastant!). En el camí ja a prop de Califòrnia vam parar a un poble antic, de pel.lícules de l’oeste, suposadament abandonat però re-poblat per botigues de souvenirs i pistolers jubilats del Circ de Soleil. Interessant...encara que potser ho es més el Museu del Blat i la Pagesia de Cervera.

Divendres 14 d’Agost: LAKE POWEL, ANTYLOPE CANYON, MONUMENT VALLEY

pendent de redacció (work in progress)

Miscel·lània (escrit pel pare)

Un dia qualsevol a l’escola del Max. El matí començava amb un programat “good morning, how are you? (uns segons d’espera) good, thanks”-per part del pare- i una salutació dissimulada al “negrito” o al Georgio-per part del Max. La resta dels fets diaris els desconeixem però aquí va una versió allunyada de la realitat en base al testomini d’un menor d’edat.
9.00-9.30: cançons populars americanes sempre asèptiques, sense esments racials ni polítics; és a dir del tipus “Old McDonald has a farm, ia ia ooooo”. Prengui nota el Pep del FG.
9.30-10am: snack amb supervitamines, minerals i tonalades de glucosa perquè els nens donin ...tot el que tenen fins el següent habituallament. Altrament dit, cerals amb sucre. Tot amb materials de plàstic perdurables dues glaciacions més. Prengui nota la comissió de menjador del FG.
10-11am: coloring, painting i altres xorrades que tinguin com tema la nació americana que ens uneix dins i fora del continent, ja siguin motius festius o de joia popular, com San Valentin’s day o Halloween, o d’esports i cultura televisiva. En conseqüència, a 30ºC graus a l’ombra preparen una mascareta de carbassa amb forma de irlandès emigrant amb el volum total d’una pinta (beguda) dins la boca. L’objectiu és educar al jovent en la escassetat de festes al llarg de la seva vida laboral. Prengui nota en Maragall i el comitè de la SEC –noteu que no comment on FG.

11am-11.30: segon snack, aquesta vegada precedit d’un prec de naturalesa cristiana descrit pel Max i la Zoe com “una cançó força coordinada amb les mans creuades al pit”. Supossem que es tractava d’un pare nostre protector, no de radiacions solars, sinó del que el futur imprevisible ens deparara. Prengui nota la comissió deFG encarregada de barrejar els nens per classe.

Nota: el Max descriu aquest segon àpat com “booooníssim!!”. Estem parlant de dieta de productes naturals tipus nachos, quesadillas, veggies amb crema de formatge...i sobretot, la super sopa! El Max la va estar buscant fins que la casualitat del destíi guiada pels precs de les 11am li va fer veure la llum en un estant d’un supermercat (compota de poma de 10 ml tipus BonPreu).

11.30-11.35: un altre snack de cookies o peixets de galeta i formatge per si decas no teneien prou. La idea és produir insulina amb una cadència continuada. Prengui nota sigui qui sigui el responsable de que els nens surtin com a toros de San Fermin darrera d’una galeta a les 16.30pm creuamnet Industria-Sardenya.

11.36-1.00pm: pati, en un recinte acolxat i protregit per qualsevol caiguda tal i que es podria jugar a l’ou com balla. Prengui nota la comissió de la “nova” escola i el pati de ciment armat.

1.00-3.00pm: viatge a la granja sobre un tractor d’agricultura química a la velocitat de 1 Mph. Finalitat: experimentar amb el tacte d’animals per part de nens hiperglucèmics. Això sí, el contacte humà està ...diríem...mal considerat si no és dins d’un cadillac groc.
3.00pm-4.00pm: remullada amb manguera però prèviament rebossats en 1cm de gruix mínim de crema solar protecció >60 amb supervitamines i minerals. Això estic d’acord. No comment.

4.00pm-5.00pm: tornada al pati per astronautes a l’espera de ser recollits pels progenitors conduint un >8 cilindres.

En resum, però fent tornada a la realitat, el Max i la Zoe han sigut molt feliços en aquesta escola d’estiu, i nosaltres encara més veient-los.

Dijous 13 d’Agost: GRAND CANYON (escrit per la mare)

Avui hem deixat el nostre super-hotel Flanningans a Springdale i hem fet ruta cap al Grand Canyon. Hem decidit visitar el North Rim perquè el MA (què és el qui ens ha dissenyat la ruta dels parcs) ha dit que és la menys turística. El viatge ha estat força llarg però la veritat és que ha valgut la pena tot i que el dia no ha estat massa assolellat. Hem passejat per diferents punts del parc i hem vist unes vistes de pel·lícula. Alguns ens hem marejat una mica en veure els penyasegats i l’alçada a la que estàvem. Ha estat molt bonic. Hem deixat el parc per adreçar-nos al nostre nou destí, Page. En aquest viatge ens ha caigut una tormenta impressionat que ens ha deixat speech-less. Hem creuat el riu Colorado i ens hem endinsat en el territori dels indis Navajo. Només arribar al poble hem vist el primer indi navajo que era un nen petit i grassonet i que la Conxi l’ha anomenat el Navajito. Al Max li ha fet molta gràcia aquest nom i des d’aquell moment ha estat la nostra paraula contrasenya. No us ho hem explicat però a cada lloc que anem tenim una contrasenya que hem de dir per entrar d’una habitació a l’altra. Vam començar per Excalibur, després Correcaminos, Navajito, Cars, Dofins.

Ah, se m’oblidava que a la nit vam anar a sopar a un lloc de country i el MA i la Conxi van fer un ballet que per desgràcia no tenim immortalitzat : )

Dimecres 12 d’Agost: ZION CANYON

Al mati vaig agafar un autubus que es deia shutle que anava a tot el parc ZION i nosaltres vam parar a la ultima parada del parc. Vam fer una excursio a peu i aquesta excursio era molt curta i es va posar a ploure i el meu cusi Pol i jo vam comensar a correr perque no ens mollesim. Vam parar a un porxu i vam treura una mica de menjar que teniam i vam menjar una mica. Mes avall vam anar a fer una altra excursio mes curta pero pujada. Vam visitar el museu del Zion Canyon i varem veure un audiovisual de com es va formar. Quan vam arribar a l’hotel ans vam banyar a la piscina i despres vam pujar a una muntanyeta i a dalt de tot vam veure una tarantula que es com una aranya gegant.

Dimarts 11 d’Agost: BRYCE CANYON (escrit per la mare)

Avui ens hem intentar llevar d’hora perquè volem visitar el Bryce Canyon. Hem agafat una carretera molt bonica que atravessa el Zion Park i que després va cap al Bryce Canyon. Allà hi ha autobusos que et porten a diferent punts del parc i que et permeten fer diferents excursions. Hem fet dues excursions, una de força llarga i una de petita. La primera era d’unes 3 milles però la darrera part era una pujada molt llarga i molt forta. El Max i el Pol han anat tota l’estona els primers i dóna la impressió que no s’han cansat gens. La Zoe estava una mica esgotada a mig camí i deia que no podria fer-ho però després ha començat a caminar ràpid al costat del seu pare i no hi ha hagut qui els parés. Han arribat els segons i semblava que no s’haguessin cansat gens. La Conxi ha arribat ben marejada i no ha pogut parlar ni dir res en els dos primers minuts i darrera han arribat els tiets. Per aquells que no ho sapigueu el parc està a uns 2500 metres d’alçada i sembla que no però caminar en aquesta alçada és una mica més difícil. Encara que ens hem cansat força ha valgut molt la pena i a tots ens ha agradat molt el paisatge i les diferents formes i colors del parc. Després de descansar una mica hem anat a la punta del parc on es veien unes vistes espectaculars del parc que també ens han deixat bocabadats. Hem visitat el museu on hem vist alguns animals i maquetes del parc i després de carregar piles hem tornat cap al Zion passant per Cedar City i una zona de boscos i pistes d’esquí que eren força impressionats. En fi, ha estat un dia ben complet i a tothom li ha agradat molt la visita al parc.

Dilluns 10 d’Agost: LAS VEGAS – SPRINGDALE (escrit per la Tieta Pilar)

Després de veure que lo del joc no era lo nostre vam marxar cap a Springdale. L’hotel era molt guai, teniem una cabanya amb dues habitacions que es comunicaven. Per sort tenia piscina perque feia una calor que no s’aguantava. Vam anar a fer una excursió al Zion Canyon a veure les Esmarald Pools i a que no sabeu que vam veure? una serp cascabell que per poc trepitja la Pilar. La Conxi va sentir un lleó. Vaja que era com estar a la selva.