La famosa Ruta #66, amb la que havíem somiat molts de nosaltres des de joves, és com la nacional II al seu pas per Cervera (diria Vilassar però el van espatllar ja fa anys...). A diferència d’altres llocs dels USA no té res de trampa ni cartró, l’atmosfera és cutre i Made in America anys ’60. Encara es poden veure molts cotxes antics “rovellats” (com diu el Max) en els marges, cases abandonades....però el paisatge i l’atmosfera valen molt la pena. És realment un camí especial, molt diferent a la resta de highways i carreteres, i és precisamnet aquest el motiu de la seva existència. Els “family restaurants” abunden amb aquells menus de 3,000 Kcal per plat: teniu un exemple de les seves conseqüències en una foto adjunta amb camarera estilitzada. El que sí sorprén és que es tracta d’una carretera molt poc transitada sinó és per un parell de cotxes de turistes i alguns moteros, pero res excesiu per serun “mite” i estar al mes d’Agost (dóna la impressió que els americans passen bastant!). En el camí ja a prop de Califòrnia vam parar a un poble antic, de pel.lícules de l’oeste, suposadament abandonat però re-poblat per botigues de souvenirs i pistolers jubilats del Circ de Soleil. Interessant...encara que potser ho es més el Museu del Blat i la Pagesia de Cervera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada