Un dia qualsevol a l’escola del Max. El matí començava amb un programat “good morning, how are you? (uns segons d’espera) good, thanks”-per part del pare- i una salutació dissimulada al “negrito” o al Georgio-per part del Max. La resta dels fets diaris els desconeixem però aquí va una versió allunyada de la realitat en base al testomini d’un menor d’edat.
9.00-9.30: cançons populars americanes sempre asèptiques, sense esments racials ni polítics; és a dir del tipus “Old McDonald has a farm, ia ia ooooo”. Prengui nota el Pep del FG.
9.30-10am: snack amb supervitamines, minerals i tonalades de glucosa perquè els nens donin ...tot el que tenen fins el següent habituallament. Altrament dit, cerals amb sucre. Tot amb materials de plàstic perdurables dues glaciacions més. Prengui nota la comissió de menjador del FG.
10-11am: coloring, painting i altres xorrades que tinguin com tema la nació americana que ens uneix dins i fora del continent, ja siguin motius festius o de joia popular, com San Valentin’s day o Halloween, o d’esports i cultura televisiva. En conseqüència, a 30ºC graus a l’ombra preparen una mascareta de carbassa amb forma de irlandès emigrant amb el volum total d’una pinta (beguda) dins la boca. L’objectiu és educar al jovent en la escassetat de festes al llarg de la seva vida laboral. Prengui nota en Maragall i el comitè de la SEC –noteu que no comment on FG.
11am-11.30: segon snack, aquesta vegada precedit d’un prec de naturalesa cristiana descrit pel Max i la Zoe com “una cançó força coordinada amb les mans creuades al pit”. Supossem que es tractava d’un pare nostre protector, no de radiacions solars, sinó del que el futur imprevisible ens deparara. Prengui nota la comissió deFG encarregada de barrejar els nens per classe.
Nota: el Max descriu aquest segon àpat com “booooníssim!!”. Estem parlant de dieta de productes naturals tipus nachos, quesadillas, veggies amb crema de formatge...i sobretot, la super sopa! El Max la va estar buscant fins que la casualitat del destíi guiada pels precs de les 11am li va fer veure la llum en un estant d’un supermercat (compota de poma de 10 ml tipus BonPreu).
11.30-11.35: un altre snack de cookies o peixets de galeta i formatge per si decas no teneien prou. La idea és produir insulina amb una cadència continuada. Prengui nota sigui qui sigui el responsable de que els nens surtin com a toros de San Fermin darrera d’una galeta a les 16.30pm creuamnet Industria-Sardenya.
11.36-1.00pm: pati, en un recinte acolxat i protregit per qualsevol caiguda tal i que es podria jugar a l’ou com balla. Prengui nota la comissió de la “nova” escola i el pati de ciment armat.
1.00-3.00pm: viatge a la granja sobre un tractor d’agricultura química a la velocitat de 1 Mph. Finalitat: experimentar amb el tacte d’animals per part de nens hiperglucèmics. Això sí, el contacte humà està ...diríem...mal considerat si no és dins d’un cadillac groc.
3.00pm-4.00pm: remullada amb manguera però prèviament rebossats en 1cm de gruix mínim de crema solar protecció >60 amb supervitamines i minerals. Això estic d’acord. No comment.
4.00pm-5.00pm: tornada al pati per astronautes a l’espera de ser recollits pels progenitors conduint un >8 cilindres.
En resum, però fent tornada a la realitat, el Max i la Zoe han sigut molt feliços en aquesta escola d’estiu, i nosaltres encara més veient-los.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada